Canvi Climbatic a La Presidenta

Els germans Masó encerten en enllaçar una sèrie de contraforts poc definits al vessant oest de La Presidenta que ens menen de la manera més senzilla al cim d’aquesta poc visitada agulla de La Plantació. La via, molt assequible i bastant discontinua, resta completament equipada i ens permet gaudir de varies plaques de bon conglomerat montserratí. A destacar, per divertida, la darrera tirada, una curta placa vertical que serà la cirereta del pastís.

Aproximació:

Des de l’aparcament del Clot de la Mònica, prenem el corriol que puja cap a Sant Joan (marques blaves). El seguim, deixant la Pastereta enrere fins que guanyem un collet. En aquest punt prenem el corriol de l’esquerra (marques grogues i blanques). El seguim fins que un cop passat un torrent trobem unes fites a mà dreta que ens marquen un nou corriol. Seguim pel corriol que mena a una canal equipada amb esglaons metàl·lics. Un cop passada la primera secció d’esglaons seguim recte per la canal (no anar cap a l’esquerra, indicat amb fites) fins que trobem el peu de via, CC gravat tènuement a la roca; si ens fixem veurem el primer espit bastant amunt.

L1(III+)

La via s’inicia a la mateixa canal dels Llorers. Veurem les inicials CC tènuement escrites a la roca. El primer llarg, és un pur tràmit per arribar a les plaques superiors. La tirada és ramposa i sense cap dificultat; trobarem un clau i dos espits. També es pot llaçar un parell de savines, però és bastant innecessari. La reunió, de dos espits es troba a la placa de la dreta. 40 metres.

L2(V-)

Sortim de la reunió recte amunt a caçar la primera assegurança. A partir d’aquí anirem fent ziga-zagues per la paret seguint les expansions.

La dificultat és molt suau i l’escalada agradable. Abans d’arribar a un llavi la placa s’adreça molt lleugerament, però no presenta dificultats remarcables. Els darrers metres flanquejarem fins arribar a un bosquet on farem la reunió d’una alzina. 45 metres.

L3(V)

Anem a buscar la nova placa, aquesta més vertical que l’anterior i amb millor roca. Forats i petits còdols ens faran fruir d’aquesta tirada, mantinguda i rematada per una panxa amb molt bona presa i molt ben assegurada, que un cop superem ens menarà directament a l’avantcim. Fem la reunió d’alguna savina. 25 metres.

L4(6a)

Fem un canvi de reunió caminant per atacar la darrera part de la via. Iniciem el llarg al costat d’un arbre.

Coneixent les vies dels Masó, no costa gaire pensar que fent oposició amb l’arbre i la paret podem arribar a abastar un cantell molt bó, que ens permet enganxar-nos a la paret i anar progressant. Si no volem fer el pas amb l’arbre, a l’esquerra d’aquest hi ha un molt bon forat, que ens permet arribar al mateix cantell. La tirada és vertical i avançarem gaudint de bons foradets que ens faran xalar de valent fins que la paret es va ajaient. Fem la reunió a una savina. 15 metres.

L5(II)

Des de la savina tenim una fàcil grimpadeta fins al cim (no hi ha reunió cimera) on trobarem el pot de registre. 5 metres.

Descens:

Desgrimpem fins la savina on hem fet la darrera reunió i fem un curt ràpel fins al coll. Seguim un corriol que primer va al nord i de seguida gira a l’oest i que ens deixarà al peu de via.

El que més m’ha agradat:

• Bonica quarta tirada, vertical i “disfrutona”.
• Ombra fins a mitja tarda, bona opció per quan la calor apreta.
• Entorn genial, lluny de les aglomeracions d’altres zones.

El que no m’ha agradat tant:

• Via molt discontinua, sense gens d’ambient.
• Les alzines per fer la segona reunió estan una “mica cascades”.